Servei Civil Internacional Catalunya


35è aniversari

Dimecres, 26.7.2017 13h00

Del SIPAJ a l'SCI Catalunya


Comentaris 2 comentaris    


Per Josep Miquel Alegret.
(Aquest és el segon d'un seguit d'articles que expliquen la història de l'SCI Catalunya en commemmoració del 35è aniversari de l'entitat).

Barcelona, carrer de Casp núm. 49, cantonada carrer de Girona. Una porta estreta a la dreta de vestíbul duu als soterranis de l’edifici. Baixant les escales s’arriba al  SIPAJ, unes sigles que obeeixen a “Servei d’Informació i Promoció d’Activitats Juvenils”,  l’únic servei d’aquesta mena que existeix a tot l’estat espanyol. Un espai pleeee de papers i pòsters penjats a les parets i carpetes arrenglerades i convenientment classificades. Una mena de Google analògic, quan LA XARXA era “ciència ficció de la bona”,  un espai on trobar “tot el que vostè volia saber i no sabia on preguntar”. Vaja, el paradís per als kumbes que volen ser monitors de lleure, per als monitors d’esplai a la recerca de cases on anar de colònies, per als  propietaris o gestors d’aquestes cases que posaran un cartell demanant voluntaris o anunciant-se,  per als urbanites que volen fotre el camp, mai millor dit,  a fer de neo-rurals, per al jovent ecumènic  que vol a apuntar-se per al proper viatge a Taizé, per a d’altres que volen marxar al “Tercer Món”, per a aquelles que volen anar d’Au-pair”  per aprendre idiomes.... i per a d’altres culs inquiets que, senzillament, desitgen viatjar, no tenen un duro i voldrien trobar algun lloc on,  a canvi de fer alguna cosa útil, puguin trobar una colla de gent amb inquietuds similars, un lloc per estirar el sac de dormir  i un plat de menjar i una dutxa encara que fos d’aigua freda,.... Helas, un camp de treball internacional.

Gener de 1980 (o pot ser és al febrer?), una noia baixa les escales mentre pensa “on m’hi estic ficant?” . El voluntari del SIPAJ ve a rebre-la. La noia li explica què és el que està buscant. 

- “Ah, busques un cap de treball internacional a l’estranger per anar aquest estiu?" –diu.

El voluntari treu la carpeta que diu “Camps de Treball a l’estranger ”, on hi ha tota la informació sobre el tema que el SIPAJ ha anat arreplegant al llarg del temps: fotocòpies, díptics, tríptics, adreces i noms d’organitzacions d’arreu que ofereixen aquestes activitats.
La jove obre la carpeta i comença a llegir les diferents publicacions, algunes velles, d’altres una mica més actuals,  d’organitzacions com ara Études et Chantiers”, Mouvement Chretien por la Paix, Quakers workcamps, IJGD, Instituto de la Juventud,  Service Civil International, una  delegació de la seva branca Suïssa de la qual  havia visitat Catalunya (SIPAJ, MOC, etc.) a la recerca de contactes....

“.. i no hi ha cap organització que faci això aquí?”, -pregunta la noia
- “uhm... –respon el voluntari -a part de l’Instituto de la Juventud a Madrid, hi ha una gent a Saragossa que es diuen Compañeros Constructores. Aquí tens les adreces. Els hi escrius a veure què et diuen, però si vols pots escriure directament a algunes d’aquestes organitzacions de l’estranger per a que t’enviïn informació quan surti el programa de camps per a l’estiu. Acostuma a sortir cap al marc-abril.

La noia, apunta que apuntaràs, res de fotos amb el mòbil, se’n va amb un grapat d’adreces, quan va pujant les escales el voluntari  del SIPAJ diu:

- Com tu n’hi ha unes quantes persones més que ja han anat o volen anar a camps de treball i estem mirant d’ organitzar-ne algun aquí. Si vols deixar-nos la teva adreça i telèfon, quan hi hagi una reunió t’avisaríem per si vols participar-hi”...

Tardor de 1980, el curs es reprèn i, amb ell, les activitats del SIPAJ. Cal fer i publicar una Guia de Cases de Colònies, cal anar preparant-se per la Guia d’Estiu d’activitats juvenils que el flamant ajuntament democràtic de Barcelona vol editar i que, a manca de serveis municipals de joventut, li ha encarregat... però també és l’hora de la “P” de “promoció” d’activitats juvenils.

La Junta del SIPAJ ho té clar. Cal promoure la creació d’una associació que ompli aquest forat. Una associació que busqui possibles projectes on es puguin organitzar camps de treball internacionals. Una associació que s’encarregui d’intercanviar voluntaris amb d’altres organitzacions d’altres països, de manera que faciliti que la gent d’aquí es pugui “obrir al món” i enriquir amb aquests tipus d’experiències de voluntariat. Es decideix convocar una primera reunió amb la gent que ha anat passant pel SIPAJ.

El voluntari encarregat de les cases de colònies comenta que hi ha una parròquia de no-sé-on que té una casa de colònies a la Serra de Busa que busca voluntaris per fer obres de restauració, etc.

D’acord, -comenten-, truquem al mossèn a veure si estaria interessat en fer un camp de treball internacional. I convoquem a una primera reunió a la gent que s’hi ha passat per aquí.. El voluntari encarregat del tema treu la llista de la gent que ha anat deixant el seu contacte. Es decideix fer una roda de trucades per convocar a una primera reunió. Ja tenim l’embrió del que, uns mesos més tard, serà el tatxin!!!! SERVEI CATALÀ DE CAMPS DE TREBALL.

Estiu de 1981, un primer camp internacional  s’organitza a la casa de colònìes “la Selva” a la Serra de Busa.  Experiència reeixida. El grup organitzador posa negre sobre blanc els estatuts del que serà l’SCCT i registra l’associació.

Curs 1981-1982, activitat frenètica a la recerca de projectes on poder desenvolupar camps internacionals a l’estiu del 82 i de contraparts a l’estranger per poder intercanviar-ne voluntaris.  Primers contactes personals dels promotors de l’SCCT amb l’SCI mitjançant la visita d’un membre de l’SCCT a l’SCI-CH a Berna que permetrà al grup català començar a conèixer l’abast i filosofia de l’organització.

Estiu de 1982, l’SCCT aconsegueix organitzar un grapadet de camps de treball i enviar algunes desenes de voluntaris a camps d’arreu d’Europa. Vincles establerts amb diverses organitzacions de voluntariat, tant de l’SCI internacional com d’altres organitzacionals nacionals aixoplugades en el que després sabríem que es diu “l’Alliance”.

L’SCCT es va consolidant i noves persones s’hi integren. Hi ha entusiasme i ganes de tirar endavant el projecte, però al mateix temps la seva gent comença a preguntar-se quin sentit té això d’organitzar els camps: són tan sols una possibilitat de vacances barates o han de ser una eina per avançar cap a una societat més justa? Cal tenir en compte el context polític en el que es vivia: a Europa eren moments de guerra freda, el desplegaments de míssils apuntant cap a l’Est i les grans acampades i manifestacions pacifistes al voltant de les bases. A Espanya la “transició democràtica” ha fet possible el dret  a l’objecció de consciència i la “PSS”, sí, però  també l’acostament del govern a la CE i l’OTAN (allò que més tard el Felipe diria “de entrada, no”). La visita a la branca suïssa de l’SCI i els vincles establerts amb ells van suposar un punt de referència. El petit SCCT comença a percebre què és el que vol ser quan sigui gran. Al mateix temps cal anar preparant la segona temporada de camps. En aquesta ocasió l’Alliance convida l’SCCT a participar en la seva reunió tècnica a Cardiff per preparar els intercanvis. Es decideix participar-hi per poder conèixer millor el tarannà de les organitzacions membres i tenir així més elements per prendre decisions sobre què ha d’esdevenir la jove associació. A les tertúlies del vespre, el representant català explica als altres assistents a la reunió com hem nascut i cap a on volem anar, els explica que, a més de amb l’Alliance”, l’SCCT també intercanvia voluntaris amb l’SCI, per a les organitzacions assistent  una mena de “els altres”, i reté el comentari d’un d’ells: “l’SCI és una organització política” –va dir- com aconsellant-li de no ficar-s’hi... Per al representant català va ser com una porta que s’obria, perquè justament aquest era el sentit que, sense donar-li aquest nom, hi estava buscant.

A la tornada a Barcelona i un cop socialitzades aquestes impressions, els esdeveniment se succeïren ràpidament . L’SCCT decideix sol·licitar l’entrada a l’SCI com a branca catalana de l’SCI internacional. Branca “catalana”, sí.  Tot i algunes preguntes per part d’altres branques, sortosament  aquest no va ser un tema delicat. Hi havia el precedent de SCI-Bèlgica i VIA-Flandes i es va entendre ràpidament. Uf!.

L’SCCT va passar a anomenar-se ”SCCT (Branca catalana del Service Civil International)”, posteriorment “SCI-SCCT” i finalment SCI-Cat... però aquesta és una altra història.




Comentaris

30 de juliol 10.10h

Siii.. un plaer llegir aquestes paraules! Moltes gràcies Josep-Miquel!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de juliol 17.51h

Quina emoció llegir tot això!! Quantes coses que no sabia!! Quantes coses diferents d'ara i com han crescut les llavors potents que vau plantar!! Quanta inquietud de construir i transformar... :) Gràcies!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Perfil

Les més llegides


Més articles

Arxiu




Altres articles


Servei Civil Internacional Catalunya
Servei Civil Internacional Catalunya

Carrer del Carme 95, baixos 2n.
08001 - Barcelona
T. +34 934 417 079
F. +34 934 417 018
Contacte