Servei Civil Internacional Catalunya


Articles voluntàries

Dimecres, 26.7.2017 16h00

La cerca de refugi als Balcans ahir i avui


Comentaris Cap comentari    


Per Arantzatzu i Sandra (participants al seminari 'One Step Forward, One Step Back'

Moltes són les maneres per les quals les persones que fugen de conflictes, guerres i persecucions intenten reestablir-se en països que -potser erròniament- són considerats pacífics i pròspers. La crisi de refugiats que ocupa tantes planes de diaris actualment ha deixat milers de morts i conflictes diplomàtics a la Mediterrània. Però, tot i que aquest sigui un dels escenaris més visibles de la crisi, n'hi ha de molts altres.
 
Els Balcans van ser de gran importància per a totes aquelles persones que realitzaven la ruta des del Pròxim Orient fins a Europa a peu. La ruta que portava el nom d'aquesta zona de l'Europa de l'Est va acollir, -segons dades de juliol de 2015, dos mesos abans que fos tancada- a 70.000 persones que havien creuat per Macedònia o per Sèrbia.
 
Però aquesta no és la primera vegada que els Balcans interactuen amb les migracions forçades: a la dècada dels 90, durant la guerra de l'ex-Iugoslàvia, 2 milions de persones van fugir de casa seva. Però a diferència de les persones refugiades avui, la majoria no va anar molt lluny: aquelles migracions van ser internes.
 
Les ètnies als Balcans encara es confonen a les branques dels arbres genealògics dels seus habitants, però són aquestes mateixes diferències ètniques les que van provocar la guerra llavors i en mantenen candents les brases avui. Molts d'aquells refugiats no han tornat al país del qual van fugir, formant una realitat complexa i heterogènia que ara ha de reviure -com a amfitrió o simple zona de pas- una altra crisi de refugi. Són, doncs, els Balcans una zona preparada per a entendre i afrontar millor els desplaçaments forçats? O per contra, els seus conflictes sense resoldre la fan una àrea procliu al rebuig?
 
Aquesta comparació era la que volia posar sobre la taula el seminari 'One Step Back, One Step Forward', organitzat per l'SCI de Novi Sad (Sèrbia) i emmarcat al projecte PATH (Peace Activism Through Lessons from History of Forced Migration). Durant la primera setmana de maig, 25 joves de tota Europa i amb diferents experiències i perspectives, es van reunir per a debatre aquestes qüestions i compartir sessions en les que diverses persones involucrades en la lluita pels Drets Humans -tant ara com als 90- donaven els seus testimonis i incitaven al debat. 

Alguns dels ponents que van ser convidats al seminari treballen activament pels drets de les persones refugiades que fan el seu camí per Sèrbia. Un camí que consistia en poc més de quatre dies quan la ruta dels Balcans estava oberta, però que en l'actualitat els costa dies o inclús anys. Els i les activistes que recolzen tant les persones que creuen el país, com aquelles que s'hi han vist atrapades, denuncien que un dels grans problemes de la seva feina consisteix en la falta d'ajuda per part d'un govern que es caracteritza pels canvis sobtats en la seva política fronterera i migratòria, als quals tenen poc temps per a adaptar-se i generar una resposta.

Aquest va ser el cas del desallotjament de les anomenades Barraques a Belgrad, la capital del país. Es tractava d'un espai provisional per a persones migrants del qual, en pocs dies van ser expulsades més de 1.000 persones a mitjans de maig d'aquest any. Algunes es van traslladar a campaments per a refugiades, mentre que d'altres van decidir seguir a la cerca d'un altre indret on poder asilar-se on no haguessin de passar pel tràmit obligatori de registrar-se a les llistes oficials.

Actualment s'estima que a Sèrbia hi ha 10.000 persones refugiades i hi ha vora 19 camps. Des del tancament de la frontera amb Hongria i l'enduriment de les seves polítiques migratòries, Croàcia s'ha convertit en el següent pas per a moltes d'elles. Però l'entrada no és fàcil i molts són interceptats per la policia, amb el conseqüent retorn a Sèrbia -l'últim país al que van ser registrats.
 
En aquesta difícil situació, persones com les que van compartir les seves experiències al seminari continuen oferint la seva ajuda per a garantir la supervivència de les persones refugiades, però també per oferir-los el seu recolzament a l'àmbit legal i psicològic.
 
Per a familiaritzar-se més amb la problemàtica que ha perseguit i persegueix la ruta dels Balcans, els i les assistents al seminari van visitar la frontera entre Sèrbia i Hongria, així com la reixa que separa ambdós països, fent impossible una entrada digna.
 
En un context en que molts dels i les participants provenien de la regió balcànica i havien experimentat en pròpia pell la guerra i les migracions forçades, el seminari va organitzar una Biblioteca Humana, una iniciativa on els llibres eren persones i les seves històries eren explicades a un lector que escoltava i guiava la conversa. El tema principal consistia en la cerca de refugi als 90, quan els protagonistes van ser part de la gran migració provocada per les guerres de l'ex-Iugoslàvia.
 
Per a plasmar mitjançant xifres la problemàtica de les migracions al context de guerra dels Balcans, s'ha de destacar que durant 1991 i 1995, 618.000 persones refugiades van arribar a Sèrbia, la majoria des de Croàcia i Bòsnia. Actualment, 57.247 d'aquestes tenen l'estatus de refugiades al país -això sense comptar aquelles que provenen de Kòsovo, que són considerades apàtrides des de la guerra que va acabar amb la seva independència de Sèrbia al 2008.
 
Les migracions forçades dels 90 i les de l'actualitat tenen similituts que inclouen la dependència de l'ajuda humanitaria i legal, així com la inseguretat i l'incertesa. Però les diferències també són diverses i una de les més importants està relacionada amb l'origen socio-cultural de les persones refugiades, incloent-hi l'idioma i els costums, que en l'actualitat són molt diferents a les del país d'acollida.
 
Totes aquestes diferències i ferides obertes dels conflictes dels 90 fan que l'escenari sigui encara més complicat. I és per això que els seminaris i trobades realitzats al marc del PATH són tan importants, ja que ajuden a posar sobre la taula totes aquestes problemàtiques: la divulgació fa que puguin ser estudiades i que es creï consciència a l'àmbit local i internacional.
 
El projecte PATH se centra en l'estudi de conflictes migratoris que s'han viscut a la història més recent, incloent-hi la Segona Guerra Mundial, la Guerra Civil espanyola o les guerres de l'ex-Igoslàvia. A través d'aquests estudis s'intenten entendre les migracions forçades que es viuen a l'actualitat i fomentar l'educació per a la pau en aquest context.
 
La trobada final d'aquest projecte tindrà lloc a Sofia (Bulgària) a finals de gener de 2018, on s'analitzaran i avaluaran els projectes anteriors i es conclourà quina ha estat la influència de la història en les actuals crisis migratòries. 




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Perfil

Les més llegides

Més articles

Arxiu




Altres articles


Servei Civil Internacional Catalunya
Servei Civil Internacional Catalunya

Carrer del Carme 95, baixos 2n.
08001 - Barcelona
T. +34 934 417 079
F. +34 934 417 018
Contacte