Servei Civil Internacional Catalunya


35è aniversari

Dilluns, 19.2.2018 15h45

I was twenty one


Comentaris 8 comentaris    


Per Bel Bordes

És el meu primer camp de treball. Al Regne Unit: Bingley (nord d’Anglaterra).

Acabo de comprar una Vespa 125 cc de segona mà i decideixo anar-hi en moto. Per tenir temps de fer una mica de turisme abans d’arribar al camp faig el trajecte fins a Paris en tren (facturant la moto com a equipatge).
Arribo a Paris al matí i descarrego l’equipatge: dues motxilles, la guitarra i la moto i, després d’esmorzar amb un italià amb qui havia coincidit al tren, decideixo començar el viatge cap a Calais.

Primera sorpresa: la moto no arrenca, què li deu passar? Començo a suar! Finalment veig que no té benzina (per facturar-la com a equipatge no pot anar amb benzina, han buidat el dipòsit i ningú ha tingut el detall d’avisar-me).

Començo a buscar una benzinera “carregada” amb les dues motxilles, la guitarra al porta-equipatges i arrossegant la moto. Al cap d’unes dues hores trobo una benzinera però cal creuar una “ronda”: ho faig amb tot l’equipatge (les 2 motxilles i la guitarra) i puc comprar 1.5 litres -el que cap en una ampolla d’aigua que he comprat i buidat-. Amb el dipòsit una mica ple en busco una altra per omplir-lo del tot.

Ara ja són al voltant de les 14.00 i paro en un lloc per dinar. Quan acabo, començo a buscar la porta de sortida (no recordo el nom de la que “m’enfoca” cap a Calais) sense èxit i decideixo sortir per la primera que trobi i fer la circumval·lació a Paris fins a trobar la carretera de Calais.

Per fi hi arribo!!! Al voltant de les 17.00 i paro a fer un cafè. Quan torno a arrencar, noto que la Vespa fa “esses”: s’ha punxat la roda del darrera! Sort que porto un pneumàtic de recanvi, però la del darrera no la puc canviar sola: vaig a una benzinera per si em poden ajudar i em diuen que he d’anar a un taller que està a l’altra punta del poble ...

Torno a carregar l’equipatge i a arrossegar la moto ... En el camí se m’acobla un noi que diu que m’ajudarà i m’acompanya fins el taller. Allà em diuen que és massa tard que he de deixar la Vespa fins l’endemà al matí! Total: un dia perdut! I el pressupost que comença a “desviar-se”.

He de buscar un lloc per dormir i desfer-me de “l’ajudant” que ja comença a ser “carregant”: gairebé no ho aconsegueixo. M’ha seguit per tres possibles allotjaments fins que he trobat habitació. També hi entra. L’acomiado amb tota l’amabilitat que sóc capaç, però contundent.

L’endemà ... Recullo la moto i enfilo cap a Calais i, per estalviar, passo la nit a l’estació de ferries. Arribo al Regne Unit amb un retard d’unes 36 hores. Molta aventura i poc turisme.
Crec que ja n’hi ha prou però, potser algun dia us n’explico alguna cosa més: no s’acaba aquí!

Tanmateix, al camp de treball on vaig: que és “un casal per nens i nenes amb famílies socialment problemàtiques” (el que ara en diem amb risc d’exclusió social) la moto i la guitarra han resultat ser les “estrelles”!!!




Comentaris

21 de febrer 10.12h

Fa molts anys hi havia una sèrie de TV q es deia":N'hi ha que neixen estrellats". No té res a veure amb tu, però m'ho ha recordat... Perquè va ser un viatge estrella! Per recordar per la teva part i a nosaltres ens ha produït un somriure...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de febrer 23.39h

Molt bó! Ets tota una aventurera ;)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de febrer 23.28h

#1 Em sap greu dir-te que la guitarra està "who knows where?" ... Però les flors... -tu em preguntes: què se n'ha fet de la guitarra i ho he associat- Què se n'ha fet d'aquelles flors? Fa tants dies....: han crescut!!!
Poder recordar-ho i reconèixer que llavors era inconscient i que ara, molt més conscient, veig com està el món i que podem fer poc per canviar-lo, però que, malgrat tot, ho intento, és senyal que he "crescut"! (MALGRAIT TOUT!) No em conformo ...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de febrer 23.28h

#1 Em sap greu dir-te que la guitarra està "who knows where?" ... Però les flors... -tu em preguntes: què se n'ha fet de la guitarra i ho he associat- Què se n'ha fet d'aquelles flors? Fa tants dies....: han crescut!!!
Poder recordar-ho i reconèixer que llavors era inconscient i que ara, molt més conscient, veig com està el món i que podem fer poc per canviar-lo, però que, malgrat tot, ho intento, és senyal que he "crescut"! (MALGRAIT TOUT!) No em conformo ...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de febrer 23.27h

Carai Bel! Quina sorpresa tan aventurera! Tu enganyes nena...tan suau la teva veu i moviments....mira per on!
M'ha agradat molt! Petonarros i ja m'explicaras mes algún día, oí?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de febrer 23.27h

Carai Bel! Quina sorpresa tan aventurera! Tu enganyes nena...tan suau la teva veu i moviments....mira per on!
M'ha agradat molt! Petonarros i ja m'explicaras mes algún día, oí?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de febrer 23.19h

Quina vikinga catalana! Conquerint trens, carreteres, benzineres, mars, terres, estrangers i desequilibris socials. Tot una gesta volem el següent capítol!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de febrer 22.40h

Quina noia més trempada!! Jejeje què se'n va fer de la guitarra? Continua sonant? Una forta abraçada


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Perfil

Més articles

Arxiu




Altres articles


Servei Civil Internacional Catalunya
Servei Civil Internacional Catalunya

Carrer del Carme 95, baixos 2n.
08001 - Barcelona
T. +34 934 417 079
F. +34 934 417 018
Contacte