Servei Civil Internacional Catalunya

Camps de Voluntariat a Àsia

Divendres, 5.2.2016 11h15

Micronèsia - Crònica d'un camp al Pacífic

- Aquest és un extret de l'experiència d'en Joan Morey a la Micronèsia. Si voleu deixar-vos endur per la seva experiència completa, els coneixements que va adquirir el país i les seves recomanacions, podeu descarregar-vos aquí tot el text complet. -

En aquest text senzillament us vull contar les meves vivències al camp de voluntariat al que vaig assistir el Març del 2015 a Micronèsia. Triar el país va ser fàcil, ja que tot d’una que vaig veure el nom vaig dir-me, allà hi vull anar!. El que va venir després era imprevisible i ha estat la millor experiència que he viscut mai.

Micronèsia, país del pacífic, federació d’estats format per petites illes. La gent és molt oberta i simpàtica, però te'ls has de guanyar, una mica com als catalans. El país està amagat del món, però els seus habitants no ho saben, tot i així et reben com un vell amic que va partir fa molts d'anys a viure aventures, desitjant que els contis alguna d'elles nit rere nit, i no com un desconegut nouvingut. Al final els has relatat la teva vida, t'han escoltat i acceptat, i ja formes part d'ells, ets un micronesi i no te n'has ni adonat.



Els voluntaris vam ser: la coordinadora, enviada des de l’oficina del SCI a Hong Kong. És una voluntària de llarg termini d’origen Alemany-Turc, la Sarah; després hi havia dues noies xineses, una de Hong-Kong, cantonesa, la Bonnie i una altra de Qingdao, la Abbie; un noi i una noia del Japó, la Kanae i el Tetsu. La coordinadora va estar molt bé, te experiència en diversos camps i es va desenvolupar força bé en les seves tasques. Molt simpàtica i feinera. Respecte als demés, la noia de Hong-Kong va resultar molt agradable i predisposada a venir a un país com Micronèsia, ja m'enteneu, sobre tot tenint en compte les costums higièniques extraordinàries dels hongkonesos i japonesos. Va estar colze a colze i va col·laborar com calia. Va coincidir que és amant dels gats, i la gata de la família va tenir una ventrada i es va posar de part durant un vespre. Ella va estar de guàrdia i va fer l’impossible per a que sobrevisquessin tots, tot sota la mirada dels familiars, mirada que reflectia una dura llei de vida, qui tiri endavant pel seu compte viuria i qui no, es quedaria enrere. Durant el voluntariat va estar molt pels gatets. Per part dels japonesos i la xinesa, per ventura el xoc va ser més gran i sempre van ser una mica més prudents amb els autòctons, a més de les dificultats per pronunciar l’anglès que tenien. Cal dir que els micronesis l’aprenen de petits i el dominen força bé. En general vam fer pinya i vam encaixar en la família. Al ser un grup heterogeni, l’engranatge es irregular, i s’ha de compensar com sigui, s’ha de pensar en el col·lectiu i no en l’individu. El nostre col·lectiu va funcionar bé i vam passar una estada meravellosa.


 
Una vegada conformat el grup, vam poder començar la tasca. Anàvem a una granja de cafè, que va resultar ser un jardinet amb una plantació familiar d’una espècie de cafè japonès. Aquest es venia com a producte exclusiu a botigues del Japó. Cal a dir que el país va ser japonès, alemany i nordamericà, i inclús espanyol! Es percep en les runes abandonades cada pas de les civilitzacions. L’etapa espanyola va deixar un mur (antiga protecció per insurreccions indígenes), i algunes esglésies entre altres coses, i es nota l’herència amb alguns noms, com Lola, Irene, Hermina, etc. Noms bíblics de l’etapa colonial, amb alguna modificació nordamericana.
 
A la petita plantació teníem la missió bàsica d’arreglar els baixos de les plantes, i compondre el terra, afegir adob, en definitiva tasques de jardineria. Curiosament quan portàvem unes dues o tres hores i s’acostava el migdia, s’acabava la jornada per ordre del propietari, que també acabava la seva, i tornàvem a casa a dinar i a sobreviure al calor migdianer. Això sempre que no caigués un ruixat tropical que impedia fer la comesa. Normalment plovia al vespre i al matí realitzàvem les feines sense contratemps. Per la tarda, al acabar la migdiada com feia tota la família, entreteníem als al·lots i els ajudàvem amb els deures.


(...)
Aquest text hauria de servir per a explicar el que jo entenc com a camp de treball. Existeix el viatjar, el conèixer gent, tant local com forana. Trobar costums noves, la solidaritat de col·laborar en un projecte, les ganes de fer alguna cosa diferent, i mil i una ocurrències més. Llavors el camp de treball, des del meu punt de vista, ha de ser un conglomerat de totes aquestes coses. Al cap i a la fi, un voluntariat d’aquest tipus ha de crear un record d’una experiència feta de manera altruista, que t’aporti tant o més que el que hagis aportat tu, ja sigui a Mallorca, a Islàndia o a Micronèsia. L’important és la gent implicada i gaudir del procés i del resultat de treballar en grup.

Joan Morey Rosselló 30/01/2016


Dimarts, 8.10.2013 15h00

Mersin (Turquia)

Per situar-vos una mica abans de començar: el camp de treball en el que vaig participar aquest estiu era a Mersin (sud de Turquia) i estava relacionat amb el medi ambient. Era el meu primer voluntariat amb l’SCI i les expectatives eren molt altes,

 doncs sabeu què? Les va superar i de llarg.

Treballàvem a una “Green House” en la que es preparaven les flors, els arbres, les llavors... per plantar posteriorment als jardins de la ciutat. Un dels dies ens van fer netejar un parc i va venir la premsa local a fer-

nos fotografies per sortir als diaris! En el temps que teníem lliure sempre ens tenien alguna cosa organitzada, des de visites més culturals a l’aquapark passant per un dinar típic de Mersin.  

Treballar amb gent del país, conviure amb persones d’altres cultures, compartir moments únics... i veure com, a poc a poc, tots aquells desconeguts es converteixen en amics. I veure com, de mica en mica, aquell país es va fent casa teva.

M’ha agradat molt participar-hi i tan aviat com pugui en faré un altre! 






Perfil

Arxiu




Altres articles


Servei Civil Internacional Catalunya
Servei Civil Internacional Catalunya

Carrer del Carme 95, baixos 2n.
08001 - Barcelona
T. +34 934 417 079
F. +34 934 417 018
Contacte