Servei Civil Internacional Catalunya

Experiències de voluntaris i voluntàries d'EVS

Voluntariats de Llarga Durada

Dimarts, 4.3.2014 10h30

“Liom Éirean”, EVS a Irlanda


Comentaris Cap comentari    


He tingut l’oportunitat d’anar a viure a Irlanda per un any, aquest any està sent una època plena de noves experiències i descobriments, no només pel fet de viure en un lloc diferent al habitual sinó també perquè una experiència així provoca molts canvis dins d’un mateix; canvis en la forma de veure les coses, en les pròpies costums i en la forma de relacionar-se.

Per començar, el simple fet d’haver-se d’expressar en una altre llengua trastoca les percepcions vers als altres; les persones treuen conclusions de tu pensant que no tens gaire més a aportar que el que amb esforços dius; et trobes en converses de grup que no pots seguir tan fàcilment; te n’adones que la major part del temps estàs callat, intentant seguir el fil, i que quan vols participar ja s’ha canviat de tema... Molts miren de fer-se entendre, i d’entendre’t, però tot i així la relació és diferent quan no disposes de fluïdesa en l’idioma, i totes les activitats que de per si et podien semblar simples, de cop es converteixen en veritables reptes!

Recordo que al principi, més d’una persona, al passar a prop meu, comentava a l’altre: - no si no parla anglès! -, o d’altres al escoltar-me em miraven estranyats tot dient: - perquè tens aquest accent? -. Tot plegat es fa encara més difícil quan vius en una comunitat petita, amb persones que no han pogut sortir gaire a veure món, i que a més comparteixen una segona llengua a part de la comuna. Per sort, els Irlandesos són persones molt obertes, amables i curioses i a pesar dels obstacles lingüístics, fan grans esforços per entendre’t, per saber de tu, d’on vens... i no tenen cap problema en fer-te sentir més integrat dins la seva comunitat, convidant-te a casa seva, portant-te a descobrir nous llocs i compartint la seva cultura. 
És així com de sobte m’he trobat a mi mateixa estudiant a nivell bàsic l’Irlandès, anant a classes i participant en les festes de ball popular, agafant la bicicleta i recorrent més de 50 km per caritat, fent autoestop sense por tot coneixent a persones ben interessants durant el trajecte, visitant granges d’amics i ajudant-los a munyir les vaques o cabres, sopant a les 5 de la tarda, ajudant a organitzar discoteques locals pels més joves del poble, emocionant-me pel simple fet de celebrar Halloween, Sant Valentí o Sant Patrick! I es que després de 7 mesos, ja puc dir que m’he immers completament en l’estil de vida Irlandès.

Ara, quan miro enrere, ric de quan provava d’imaginar-me com seria tot plegat, em feia por no encaixar amb les altres voluntàries amb les que comparteixo casa, em feia por sentir-me estancada vivint en un poble tan petit i em feia por no poder complir les expectatives del projecte, a causa de les meves dificultats amb l’idioma. Poc m’imaginava jo el que em deparava aquesta experiència, quan vaig anar a informar-me sobre el servei de voluntariat europeu. No va ser fàcil decidir-me per on tirar i encara menys passar els processos de selecció, però suposo que tot això encara em va fer estar més motivada i amb mil ganes de seguir realitzant aquest somni que des de feia temps buscava.

Pel que fa a la meva experiència en el projecte on estic col·laborant ,crec que el fet de participar-hi com a voluntària fa que sigui completament diferent a qualsevol altre cosa. Tothom mira d’ajudar-te, d’adaptar-se a les teves necessitats i de deixar-te espai, per poder desenvolupar les activitats que pensis que poden aportar alguna cosa diferent al teu treball. Trobes molt de suport entre els companys i amb les mateixes persones amb les que et relaciones.

En el meu cas, l’estar en una escola treballant colze a colze amb els estudiants que tenen més dificultats, ja sigui per tenir menys habilitats o per desmotivació, fa que l’experiència sigui encara més enriquidora. Al situar-se dins d’un entorn d’aprenentatge, amb el meu rol puc convertir aquest aprenentatge en algo bidireccional, ja que tan ajudo jo als estudiants com ells m’ajuden a mi, tot explicant-me les seves costums e interessos, compartint amb mi la seva cultura i responent a les meves preguntes sobre com es diu això o allò en anglès o en gaèlic.

Poc més puc afegir al que he explicat sobre la meva vivència com a participant del servei de voluntariat europeu. La veritat, es farà dur quan aquesta experiència arribi al seu final, especialment per totes les persones que he conegut i que fan de cada dia un dia especial, però com diuen, les coses bones sempre es fan curtes i potser per això és que sempre les vivim més intensament. 

Marina Garcia Soria




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Perfil

Més articles

Arxiu




Altres articles


Servei Civil Internacional Catalunya
Servei Civil Internacional Catalunya

Carrer del Carme 95, baixos 2n.
08001 - Barcelona
T. +34 934 417 079
F. +34 934 417 018
Contacte